Des de l’edat mitjana fins avui, el mercat ha estat un espai clau per a la vida econòmica i social de Sant Feliu de Guíxols. Aquí en repassem breument l’origen i l’evolució.

El fet que, sobretot el peix, s’hagués de mercadejar a l’aire lliure, més concretament al passeig i a la Rambla Vidal (des de l’any 1753) va fer que en la segona meitat de s.XIX i els primers anys del segle XX, a Sant Feliu es parlés molt de la necessitat de construir una plaça coberta on instal·lar-hi de manera definitiva els llocs de venda de carn i peix.

Però no va ser fins l’any 1927 que l’Ajuntament va encarregar a l’arquitecte Joan Bordàs el projecte per construir l’edifici municipal i que es va finalitzar al novembre de 1930.

Es tracta d’un edifici de planta baixa amb soterrani, de persianes i vidres opacs a totes les obertures. L’estructura general de la coberta és metàl·lica, amb pilars de ferro laminat en forma de creu.

És un edifici de notable interès com a obra projectada per Joan Bordàs i que figura físicament a les guies i inventaris d’arquitectura de la província. Per això es va catalogar com a bé d’interès local a conservar i protegir per part de l’Ajuntament i, com a tal, és inclòs en el “catàleg del patrimoni arquitectònic i d’elements d’interès històric i artístic de Sant Feliu de Guíxols”

El mercat setmanal va ser un privilegi que el rei va concedir, junt amb la fira anual, a la població l’any 1323. Totes les transaccions econòmiques tenien lloc a la plaça, ja que el recinte permetia un millor control de la qualitat dels productes, de les seves condicions sanitàries, dels preus de les mercaderies i, evidentment de les contribucions.